Dos nous elements 114 i 116 reben "nom"

Els elements artificials, fets per l'home, que contenen, respectivament, 114 i 116 protons al seu nucli han sigut anomenats oficialment per la IUPAC, com a "flerori" amb símbol Fl i "livermori" , Lv. Aquests noms han sigut escollits en honor dels laboratoris que els han sintetitzat per primera vegada:  "the Flerov Laboratory of Nuclear Reactions" a Dubna, Russia, i el "Lawrence Livermore National Laboratory" a Livermore, Califòrnia.
        Científics d'ambdues institucions han col·laborat a sintetitzar aquests dos elements pesants, fent xocar nuclis de calci, amb 20 protons, amb curi que en té 96 de protons. Quan aquests dos nuclis colisionen, (els electrons son previament arrencats, convertint els àtoms en ions) es fusionen junts creant l'element 116.
         Aquest element super-pesant no és estable i es converteix, gaierbè inmediatament en l'element 114. D'altra banda, en altres  experiments anteriors els investigadors havien obtingut l'element 114 fent xocar calci amb plutoni, que té 94 protons. Aquests elements obtinguts per primer cop fa més de 10 anys requerien proves posteriors per confirmar la seva existència donat el seu caràcter tan efímer.

        Quatre elements pesants més: el 113, anomenat  provisionalment Ununtrium (Uut), el 115 (ununpentium), el 117 (ununseptium) i el 118 (ununoctium) eperen ara rebre el seu nom definitiu.

       Crear elemnts més i més pesants no sols és important pel repte en si i la recerca novedosa, sinó per la possibilitat que aviat els científics podrien trobar una "illa d'estabilitat", una regió per descobrir a la taula periòdica, on els elements pesants s'estabilitzen de nou, i poden existir temps més llargs que els nanosegons que duren el 114 i 116. Els investigadors esperen,en arribar a la illa d'estabilitat, poder experimentar  amb aquests elements i desenvolupar aplicacons per a ells.
       El 2011, veure un post a aquest bloc, tres altres elemenets, el 110, el 111 i el 112, varen ser oficialment batejats com "darmstadtium (Ds), "roetgenium" (Rg) i "copernicium" (Cn)., en honor de la ciutat alemanya de Darmstadt a on es van obtenir, del físic alemany Conrad Roetgen (decubridor dels raigs X) i de l'astronom polonès Nicolau Copèrnic.

  Per a saber més: http://www.livescience.com/20698-elements-periodic-table-flerovium-livermorium.html