Les primeres fitxes policials: Mossos d'Esquadra (1764)

Els Mossos van crear el primer gran fitxer policial d'Europa

Així es difonien les senyes d'un assassí el 1764: "disfrassat; això és, vestit com a pagès, ab calçons, espardenyas i un barret ab les ales baixas. És home de les senyas següents: alt, moreno, amb la parlaria El setembre de 1764, el mosso d'Esquadra Joan Torrell avisava el caporal Josep Veciana que un informador havia vist per un camí, fent pasturar un burro, l'assassí del seu germà Manuel Torrell. El sospitós era un individu, patró d'una barca que havia entrat tabac de contraban des de França i que ara circulava disfressat de pagès pel país. Però el mosso no es va limitar a fer arribar l'encàrrec, o a sortir rere el criminal amb el mosquet a la mà i un parell de pistoles a la cintura. El procediment era més complicat, ja que el cos de seguretat català havia desenvolupat un sistema de recollida i distribució d'informació, a través d'un arxiu central i subordinat a l'autoritat judicial, amb les primeres fitxes policials que es coneixen, que el va convertir en la primera policia judicial Europa, segons ha explicat el cap delServei Històric dels Mossos d'Esquadra, Fèlix González Fraile, durant una conferència en el festival BCNegra.

El cap del Servei Històric dels Mossos, Félix González Fraile, a BCNegra. FERRAN NADEU

Més informació

• Els Mossos ja tenen tres segles d'existència

• Tags:

Un passat que aquest diari va explicar en un ampli reportatge el setembre passat i del qual el subinspector ha donat alguns interessants detalls documentals.

Així que, segons la fitxa que el subinspector ha utilitzat com a mostra amb els assistents a BCNegra (de nou amb La Capella de gom a gom), Torrell descrivia així el mariner assassí: "un home que'l coneixia bé al dit patró s'encontrà per lo camí de Tarragona, entre Reus i La Canonja, ab un ruquet disfrassat; això és: vestit com com a pagès, ab calçons, espardenyas i un barret ab les alas baixas. És un home de les senyas següents: alt, moreno, ab la parlaria grossera, vestit com tinch dit". Acte seguit el mosso demanava al seu superior que es comuniqués la informació al cap dels Mossos d'Esquadra, "don Feliph", perquè tramités les "diligèncias" i encarregués a l'esquadra de l'Arboç la persecució. Sembla una pèrdua de temps, però, explica González Fraile, tota aquesta informació volava de posta en posta pels camins de la Catalunya de l'època ja que cada esquadra dels mossos tenia dos agents destinats únicament a exercir de missatgers.

Tota aquesta organització és fruit de la tasca organitzativa del fundador dels Mossos, Pere Antoni de Veciana, un autèntic predecessor dels Vidocq, Pinkerton, Fouché, Ahumada o Locard. Una figura no gaire vindicada des del mateix cos potser pel vergonyant origen del cos: un instrument de control del camp català per part de les autoritats borbòniques, pensat per sufocar els últims moviments de la rebel·lia catalana pocs anys després de la guerra de successió.

"Una mostra de la importància de l'arxiu central dels Mossos, ubicat a Valls, és que malgrat que va ser saquejat durant la invasió napoleònica encara es conserven uns 12.000 documents a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp i al Servei Històric dels Mossos", explica el responsable d'aquest. En la informació es conserven fitxes policials, relacions de xivatades, informes de confidents...

Una altra mostra que González Fraile ha portat sota el braç a BCNegra. Una relació, del febrer del 1737, enviada pel responsable del cos a Puigcerdà, "de los paisanos que se ha podido averiguar crusaban las montañas de este distrito de la governación de Puigcerdà, de mi cargo, y que lebaban armas, sus nombres y sus circunstancias". En castellà, llengua amb la qual es relacionaven els comandaments, i aquests amb la Real Audiencia, l'autoritat judicial establerta amb els decrets de Nova Planta, mentre que molts dels mossos seguien escrivint en català, l'única llengua que coneixien. Escrivint, perquè el volum dels papers era tal que des de 1750 els mossos analfabets van quedar apartats del cos.

Un castellà, per cert, peculiar. Per exemple, un dels quatre fitxats a Puigcerdà, el veí de Puigcerdà Jacinto Ricart, s'havia escapat de la presó on havia estat tancat "por contrabandista de tabacos i de haver tirado un pistoletaso a un traginero de Francia". La resta de sospitosos habituals del lloc eren "un tal llamado Farrás, vecino del lugar de Tuisén", i dos veïns d'Alp, Bartolomé Masferrer, àlies Rodó, desertor de l'Exèrcit espanyol i allistat com a miquelet a Perpinyà, i Miquel Bunet, àlies Lamitja, "iudiciado de haver urtado a Francia algunos bueyes". grossera"