Pierre curie i la química de l'amor

Pierre curie i la química de l'amor
L'amor és essencialment química en el cervell. Entre Pierre Curie (1859- 1906) i Marja Sklodowska (1867- 1934) funcionà la física i ... la química!.

dijous, 5 de juliol del 2012

Jornada històrica: el bosó de Higgs atrapat al CERN amb un 99,99% de probabilitat


 Els científics del laboratori europeu CERN han anunciat aquest dimecres a Ginebra (Suïssa) que tenen proves més que sòlides que han observat per fi el bosó d'Higgs, l'enigmàtica partícula elemental que ajudaria a explicar per què existeix la massa. El bosó de Higgs, conegut popularment com la 'partícula de Déu', era l'únic buit que quedava per cobrir en el Model Estàndard, la teoria més àmpliament acceptada que descriu el funcionament de l'Univers.

Intervenció en la conferència de Melbourne.  "Hem confirmat que s'ha descobert una partícula que és compatible amb la teoria del bosó de Higgs", ha resumit Aurelio Juste, investigador espanyol que ha participat en l'anàlisi de les dades. La massa del bosó és similar a la prevista en experiments anteriors.
Descobriment apassionant
L'anunci s'ha fet públic coincidint amb la Conferència Internacional de Física d'Altes Energies (ICHEP), que se celebra a Melbourne (Austràlia), i ha estat transmès a tot el món per videoconferència. Juste, investigador ICREA a l'Institut de Física d'Altes Energies, a Bellaterra, va comentar els resultats en directe mentre es desenvolupava la presentació. "És sens dubte un dels descobriments de la física més apassionants de les últimes dècades", ha explicat.

L'evidència del Higgs s'ha obtingut al Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC), un enorme circuit circular situat a Ginebra pel qual es llancen protons a una velocitat pròxima a la de la llum amb l'objectiu que xoquin i sorgeixin partícules elementals. L'accelerador de partícules, el més gran que s'ha construït mai (12.000 milions d'euros), es va concebre justament amb l'objectiu de buscar el bosó o altres fenòmens sorgits de les col·lisions.
Els resultats que s'han presentat s'han obtingut amb dos sensors o experiments anomentats en sigles ATLAS i CMS. El procés de recollida de dades va acabar el 18 de juny passat, amb uns resultats espectaculars: es van analitzar més col·lisions que en tot l'any anterior.
La peça que faltava del trencaclosques

La partícula va ser predita per primera vegada pel físic britànic Peter Higgs el 1964 del passat segle. Totes les altres partícules previstes pel Model Estàndard s'havien anat descobrint una a una, però el bosó es resistia. Com expliquen els científics, sense el bosó no es pot explicar ni l'existència de les estrelles, ni els àtoms, ni nosaltres mateixos, ni res. Això de la “partícula de Déu” o “divina” és el sobrenom que li va donar el premi Nobel Leon Lederman.
La dificultat per trobar el bosó de Higgs resideix en el fet que té un temps de vida molt curt i ràpidament es transporta en un altre tipus de partícules. De fet, el que busquen els investigadors no és el bosó en si, sinó les partícules derivades que es formen en les col·lisions.
Queda molt camí
L'any passat es va anunciar que s'havien detectat indicis de l'existència del Higgs, però els autors de l'experiment van explicar que la seguretat no era absoluta i que el “soroll” observat podia ser degut al marge d'error, a impureses del mateix experiment de l'LHC.
En qualsevol cas, fins i tot en el cas d'una evidència tan clara com l'ara presentada, serà necessari seguir treballant uns quants anys per poder determinar les propietats del Higgs, explica Juste. “Es necessitarà més temps per saber si es tracta del bosó de Higgs buscat durant tant de temps o si es tracta d'una forma més exòtica d'aquesta partícula que podria obrir la porta a una nova física”.
 Al video següent s'ha intentat plasmar una explicació el màxim de planera possible sobre el camp de Higgs:





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada