Pierre curie i la química de l'amor

Pierre curie i la química de l'amor
L'amor és essencialment química en el cervell. Entre Pierre Curie (1859- 1906) i Marja Sklodowska (1867- 1934) funcionà la física i ... la química!.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 01 QUÍMICA: 2.2 Carboni: oxigenats i nitro. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 01 QUÍMICA: 2.2 Carboni: oxigenats i nitro. Mostrar tots els missatges

diumenge, 13 de novembre del 2016

dimecres, 27 d’abril del 2016

mecanismes de reacció en química orgànica: substitució nucleòfila (SN1 i SN2) i eliminació ( E1 i E2)

per veure una il·lustració del mecanisme de reacció SN1 (substitució nucleòfila unimolecular):
per veure ara un mecanisme de reacció SN2 (substitució nucleòfila bimolecular):

veiem ara les reaccions d'eliminació: E1 eliminació unimolecular i bimolecular (E2)

diumenge, 22 de març del 2015

dimecres, 1 d’octubre del 2014

dimarts, 10 de setembre del 2013

Rentar, assecar i planxar la roba



La bugada perfecta és un repte per a la física, la química i per als reporters de Quèquicom, que aprenen els millors trucs per aconseguir una roba immaculada.
Com és possible que el sabó, que s’usa per netejar greixos, es fabriqui precisament amb greixos? Quina diferència hi ha entre el sabó i el detergent? Com usar el lleixiu?

Si algú en sap, de rentar la roba a mà, són les senyores que de tota la vida van al safareig de Caldes de Montbui i que es fan el seu propi sabó amb les restes de l’oli de fregir i sosa càustica. Pere Renom aprèn com rentar a mà i fer el sabó. Marc Boada explica des de plató que el sabó és una molècula molt particular, perquè és capaç de lligar-se amb una mà als greixos i amb l’altra, a l’aigua. D’aquesta manera, l’aigua pot arrossegar els olis. 
Els detergents i la calç
Els detergents es basen en el sabó, però incorporen també altres substàncies, entre les quals destaca l’anticalç. El gran enemic del sabó és la calç perquè ocupa els enllaços destinats als greixos i n’anul•la l’eficàcia. Són les aigües dures. Com més dura és l’aigua, més sabó cal posar-hi.
Però el dany causat per la calç no s’acaba aquí: l’aigua calenta afavoreix que es dipositi a la resistència de la rentadora. La crosta de calç fa d’aïllant sobre la resistència i cal augmentar el consum d’energia per escalfar l’aigua.
Sortosament, la calç es pot desactivar químicament amb unes substàncies que es diuen segrestants. Els segrestants s’uneixen a la calç abans que aquesta ho faci amb el sabó, i així el sabó pot unir-se als greixos. 
Ara, tots els detergents porten segrestants incorporats, per la qual cosa no acostuma a ser rendible comprar productes específics contra la calç.
Un altre producte afegit són els antireposants que eviten que la brutícia de l’aigua torni a embrutar la roba.
Però també s’hi posen substàncies que no tenen com a funció netejar, sinó aconseguir que el producte es vengui millor. Una part significativa d’un detergent són perfums, colorants, densificadors i avivadors òptics. Els avivadors òptics són substàncies químiques fluorescents: això vol dir que, quan reben llum solar, reflecteixen part d’aquesta llum i aleshores donen als teixits un color molt potenciat, un blanc molt pur. En realitat el que fan és pintar la roba.
Renom aprèn també per què la rentadora gira en dos sentits i algunes tècniques per estendre i per planxar la roba correctament.

dilluns, 17 de setembre del 2012

un altre cop la intoxicació per alcohol adulterat

A Chèquia s'han donat més de 20 morts per ingesta de degudes alcohòliques adulterades amb metílic. Les autoritats han prohibit la venda de qualsevol beguda alcohòlica als supermercats i altres botigues especialitzades, Si vols més informació segueix el link:
http://www.antena3.com/noticias/mundo/mueren-personas-beber-alcohol-adulterado-republica-checa_2012091300098.html

diumenge, 9 de setembre del 2012

Atenció amb la manipulació de productes orgànics: casos històrics d'accidents



Reactivitat Química


Explosió d'una ampolla d'èter isopropílic

Un químico en un laboratorio necesitaba éter. Encontró una botella de vidrio de medio litro. Intentó abrirla sin resultado: el tapón roscado parecía encallado. Cogió la botella con una mano contra su estómago y con la otra mano giró el tapón. Justo en el momento en que empezaba a ceder, la botella explosionó, destrozándole el vientre y cortándole unos cuantos dedos. La víctima falleció a las dos horas pero estaba suficientemente consciente como para explicar de forma coherente el accidente.
Se demostró que la explosión fue debida a la rápida descomposición de los peróxidos que se habían formado en el éter durante el almacenamiento. La hipótesis más verosímil es que una parte de los peróxidos había cristalizado en la rosca del tapón y que explosionaron cuando el hombre giró el tapón.
Cuando los éteres envejecen, especialmente el éter isopropílico, forman peróxidos y éstos aún reaccionan más dando derivados muy inestables como el peróxido de triacetona.

Núvol de ciclohexà que no va arribar a cremar.

Contrariamente al caso de Flixborough no se produjo una explosión a pesar de que la cantidad de combustible implicada fue enorme. Sin embargo, el accidente tuvo lugar y únicamente la suerte impidió que se materializara en un daño.
En una planta de caprolactama situada en Pensacola, Florida, similar a la de Flixborough, el 11 de septiembre de 1971 se rompió una tubería por la que circulaba ciclohexano a presión a una temperatura superior a la de su punto de ebullición, liberando 33,5 t de producto, formándose una nube blanca, densa, de unos 30 m de grosor y unos 600 m de longitud máxima. No había viento, sólo una pequeña brisa. Dos camiones que quedaron en medio de la nube se calaron por falta de oxígeno. La nube era muy rica en combustible. Una parte de la nube penetró en un horno y se incendió, generando un humo negro y espeso por la chimenea. Sorprendentemente la nube no explosionó y se fue disipando poco a poco sin producir mayores daños.

Pots trobar alguns dels  accidents històrics catastròfics més importants succeits al món els darrers anys: 
http://www.unizar.es/guiar/1/Accident/Accidentes.htm


 


divendres, 16 de desembre del 2011

Alcohol adulterat amb metanol: 167 morts a Bengala

Tal i com vàrem comentar a classe, l'alcohol etílic (etanol) denaturalitzat amb metanol, que nomès pot tenir ús industrial s'ha desviat cap el consum humà, i ha provocat de moment 167 morts, i molts intoxicats greus a Bengala,Índia. Per a més informació clica l'enllaç:
http://www.europapress.es/internacional/noticia-ya-son-167-muertos-ingerir-alcohol-adulterado-bengala-20111216085603.html