Tres nous elements químics acceptats oficialment: darmstadtium, roentgenium i copernicium

L'assemblea General de la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada (IUPAP, en anglès), formada per físics de 60 països, i reunida a Londres, ha aprovat, aquest mes d'octubre de 2011,  els noms de tres nous elements químics : els de nombre atòmic  110, 111 i 112, que s'anomenaran  a partir d'ara darmstadti (Ds), roentgeni (Rg) i copernici (Cn), respectivament. Els noms han sigut acordats desprès de consultes a físics i químics de tot el món, amb un ampli consens.  A sota tens una taula periòdica, actualitzada pel 110 i 111, però el 112 (Uub) Ununbisi ( Un=1, un=1 bis=2), encara no té el nom i símbol de l'element actualitzat. A sota d'aquest post tens un link a una taula periòdica interactiva en català, actualitzada amb aquests tres elements acceptats i "batejats" definitivament.




El Darmstadti (z=110 Ds)  fou descobert el 1994, en el Centre d'Investigacions d' Ions Pesants, a Darmstadt (Alemania). No fou una descoberta convencional de quelcom que ja existeix a la naturalesa sinó que fou  produït al laboratori bombardejant  un blanc de plom 208 amb ions de níquel 62. Es varen poder comptabilitzar nomès quatre  àtoms d'aquest nou element químic. Fins al  2001 no es va reconèixer oficialment la seva existència.

El Roentgeni (z=111 Rg)  fou descubert el mateix any que el darmstadti i en el mateix centre alemany d'investigació , però donat que nomès s'en varen obtenir tres àtoms, no es va considerar prova suficient per a ser reconegut com a nou element. Vuit anys desprès s'en produïren tres àtoms més, i s'acceptà la seva existència.  Es tracte d'un element que no existeix a la naturalesa de forma natural, i els científics el produeixen de forma sintètica mitjançant acceleradors de partícules per fussionar nuclis, usualment un de pesant com el plom, amb altres de més lleugers  fins a aconseguir nous nuclis en aquell moment inexsistents, però que es desintegren inmediatament. Per això demostrar que s'han produït els nuclis d'aquests nous elements, tenint en compte que són tants pocs àtoms i que desaparèixen radiactivament en tant poc temps, es una feina realment complicada, i es tarden anys en aconseguir proves suficients i convincents.  

El Copernici (z=112 Cn ), tambè sintètic, és extremadament radiactiu. Es va crear l'any 1996, al mateix institut de Darmastadt, bombardejant un  núcli de zinc-70 contra un blanc de plom 208 en un accelerador d'ions pessants però el resultat es va considerar susceptible de controvèrsia durant anys i no fou reconegut com a descoberta fins el 2009. 

si cliques l'enllaç  els podràs veure ubicats a la T.P. interactiva, en català i actualitzada:

http://www.ptable.com/?lang=ca