Bon vídeo, en anglès, però subtitulat en castellà. Però la part de que l'electró sap que l'estàs mirant és una mica enganyosa. El problema quàntic és que mirar quelcom requereix interacciones amb aquesta partícula ..., aquí l'electró, i per tant modificar-lo.
Quan posem un detector davant una escletxa, fa falta quelcom per poder "veure", per exemple un "chorro" de fotons que travessa la escletxa, i que per tant modifica físicament el que estem mirant.No hi ha un electró "per se, hi ha el que tu perceps quan interacciones amb l'electró.
Quan interacciones amb l'electró mitjançant un experiment que pregunta: "Ets una partícula?" el que observes és un comportament corpuscular (una partícula), i quan ho fas mitjançant que pregunta: "Ets una ona?" observes el comportament ondulatori. I no es possible dissenyar un experiment en que es preguntin ambdues coses alhora, una de les dues modificarà a l'electró i convertirà l'altre en quelcom inútil.
El mateix vídeo, una mica més extens doblat al castellà:
Pierre curie i la química de l'amor
L'amor és essencialment química en el cervell. Entre Pierre Curie (1859- 1906) i Marja Sklodowska (1867- 1934) funcionà la física i ... la química!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada