La física del film TENET

El film TENET (nom "cap i cua, és a dir un palíndrom, de l'anglès: ten = 10) fa referència a la possibilitat d'anar endavant i endarrere en el temps. Fou estrenada a finals d'agost de 2020. El seu director Christopher Nolan, amb films diversos de ciència ficció, alguns molt bons: MEMENTO (2000), EL CABALLERO OSCURO (2008), ORIGEN (INCEPTION) (2010), INTERESTEL·LAR (2014) i DUNKERQUE (2017). Tant a Interestel·lar (a on apareixen els "forats de cuc" com la teoria de les cordes) com a Tenet (a on hi jugat el concepte d'entropia, el segon principi de la termodinàmica i el temps) NOLAN s'ha assessorat del físic teòric americà KIP THORNE, premi Nobel de Física (2017), és també Premi Princep d'Astúries 2017 i doctor Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya (2017) Les imatges del film són icòniques, radicals, revolucionàries, ... mai vistes!, i recorden, en certa forma, a MATTRIX (1999). Es també un film d'espies ( amb "suspense", intriga, missions d'espionatge per a evitar la 3ª Guerra Mundial,...) amb una seqüència inicial espectacular a la Òpera de Kiev que em recorda els films de James Bond (007). La càmera està en permanent moviment, "traveling" la qual cosa dinamitza la pel·lícula. Molta física del film es qüestionable, a sota hi ha una bona explicació, però com diu el protagonista: "No tractis d'entendre, només simplement senteu-ho,... creu t'ho!"